Dia 2 de l'experiència gratificant - dimarts 18

Ja ho em fet. Hui hem acabat de gravar totes les bases. Quasi d'una seguida, hem fet València Eres Una Puta, El Joc de Demanar, El Cant del Consol, Quan No Saps Lo Que tens, Ja Era Hora -èpica- i Sonata En La Major (esta jo assoletes). La sensació general és que està quedant de puta mare: sóna càlid, humà, antic i redó. I això que encara falten el grand piano, acústiques, percussions i veus. Al final, hem arreglat Deixeu Que Les Dones amb l'harmònica de Juanlu i un teclaet d'Endika.
Montevideo segueix tractant-mos amb excel·lència. Hui ha fet un airet del Riu de La Plata (que allí es consideraria "de llevant") molt agradable. En acabar -eren quasi les 10 de la nit- mos hem pegat un soparet lleujer -verduretes i peix- i mos hem fet uns ronets amb cola en La Ronda. Ara són les 3 del matí i quasi fa fresqueta. Demà començarem amb els arranjaments. Bona nit, gent del món.

Dia 1 de l'experiència gratificant - dilluns 17

Bona nit, xavaletes i xavalets. El primer dia d'enregistrament del disc ha anat de menys a més. Hem tingut la mala sort (després s'ha tornat bona) de coincidir en el temps i l'espai amb una d'eixes empresses destinades a pendre el pel a la gent... Total, que la companyia amb la que haviem acordat el backline, després d'arribar quasi 2 hores tard a l'estudi, han dut uns amplis FETS POLS. Twin reverbs amb sorolls i vibracions per totes bandes... Hem discutit una estoneta i, recolzats per Rafael Abal -l'amo de l'estudi- i amb l'ajuda de Nico, hem contractat una altra empresa que ha tardat 25 mninuts en dur uns amplis de puta mare i a les quatre de la vesprà mos hem ficat a provar i equalitzar i hem gravat 6 cançons en poc més de 2 hores, que no està res mal... Ja estan registrades les bases (bateria, guitarres, baix i teclats) de L'animal, Himne Regeneracional, El Signe Dels Temps, El Nostre Pa De Cada dia, Deixeu Que Les Dones s'acosten A Mi i Simptomes. Han quedat molt bé, crec.

A les huit i pico hem eixit extenuats de Sondor. Mos hem pegat un duxeta -hem suat com cabrons- i hem anat a sopar al Bacacai, en front del teatre Solís. Superego mos ha convidat a uns xivitos i hem celebrat l'anniversari d'Endika, La Perla De Marxalenes.

Estos ja estan gitant-se. Demà rematarem la faena. Bona nit. Vos trobem a faltar.

Diumenge 16: Montevideo Mon Amour

Ja em arribat. Després de quasi 17 hores ja estem en Montevideo. La ciutat mos rep exactament com ho haguera fet València en un diumenge de setembre: amb calor, molta humitat i la gent caminant plàcidament pels carrers. Nico mos ha arreplegat en l'aeroport, hem anat amb furgoneta a l'hastal i hem deixat els bàrtuls (6 guitarres, 7 borses i 1 portàtil) i hem donat una volta, comprant algo pel mercaet i pegant-mos una bona fartera (açò serà una constant). Per la vesprà, mentres Faustet i Nico han anat a arreplegar a Juanjo a l'aeroport, hem donat una volta pel malecón, que és on la ciutat besa el Mar de la Plata i hem vist com la gent peixcava, festejava i xarrava animàdament.

Ja de nit, hem parat en La Otra Ronda -una espècie de Rocafull en l'altra banda del món- i hem sopat amb Superego i la seua xica i mos hem gitat ben prompte. A reservar forces pa demà, on començarà la gravació A hores d'ara tot està tranquil en l'hostal i escric estes línies mentres El Cor Brutal dorm i carrega piles. Estem un poc nerviosets. Bona nit a totes i a tots.

Els primos se'n van demà!

Bon dia a totes i a tots. Ja sols queda un dia. Demà allà les quater de la vesprà Faustet, Rafeta, El Pelut, Pedro, Endi i jo anirem en furgoneta fins a Barajas. Agarrarem l'avió quasi a la una de la nit i en un tres i no res mos plantarem cap per avall en l'hemisferi sud. Arribarem a les 9 i mitja del matí a Montevideo. Nico i Andrés Mastràngelo mos esperaran en l'aeroport. D'allí al Che Lagarto (és bonico, eh, BadiaMirFabra?) a deixar bàrtuls i a descansar i per la vesprà arreplegar a Juanjet i volteta a la ciutat. A agarrar forces perquè al sant demà pel matí comença l'enregistrament de l'experiència gratificant.

Esta nit estarem de despedida, de concert en concert -Standstill en El Loco i Mr. Vértigo en el Wahwah- aixina que a vore si mos veiem i mos fem la darrera junts. Abraços a totes i a tots.

Es pot fer

Ja només queden 6 dies per agarrar l'avió i creuar l'oceà i segueix pensant que es pot fer: podem derrotar els feixistes. Hem d'amar, viure, disfrutar de lo que fem, buscar noves motivacions, ser oberts i comfiar en la raça humana... i sobre tot: votar. No es quedeu en casa. Oblideuse del carnaval que ha començat a anegar la ciutat. Mudeu-se, eixiu al carrer, aneu on vos toque i voteu. Sé que la classe política quasi majoritàriament és gris, avorrida, falsa i poc de fiar. Potser siga com diu Luis: se trata de elegir entre la gripe y la peste. Però aixina i tot val la pena fer-ho: voteu.
Açò que he escrit no és una ordre. Ni un consell. És una pregaria. Més tard, un poc abans de la mitjanit sabrem com queda tot açò. Fins demà.

Apunts al voltant de La Montevideada.

Ja és dilluns i la rutina mana. Quan la tenim mos incomoda, però la trobem a faltar quan el dia a dia és caòtic, incert, circumstancial. És dilluns pel matí i escric estes línies des de classe. Els nanos estan al pati i d'ací a 10 minuts tornaran a entrar per la porta. En este temps que em queda aprofite per a donar-vos les gràcies a tots els que vareu vindre el dissabte al Black Note. Nosaltres cinc ho varem disfrutar de tot cor... El dissabte hi havia calor, tendressa i una certa voluntat surant per l'aire que es materialitzava en els ulls de la gent com diguent "aneu i feu-ho de puta mare". I això farem. D'ací a dues setmanes exactament, quan estem en l'estudi, amb les guitarres penjades, els auriculars ficats, tots al voltant de la bateria i comence a fer-se realitat sonora l'experiència gratificant, en eixe moment, 2 microsegons abans de començar a enregistrar Ja Era Hora, l'agraïment que ara mateix sentim travessarà l'oceà i s'allotjarà en cada una de les vostres mans i sabreu que TOTS estem fent açò possible. Gràcies.

Montevideo Rocks!

Montevideo és la capital més austral d'Amèrica. Té una població de poc més d'un milió d'habitants, més o manco com València. Els carrers són amples i les caixes baixetes (és extrany vore més de 4 altaries). És coneguda com la ciutat dels terrats. La gent és amable, tranquila i amb ganes d'experimentar coses noves. Una de les coses a nivell musical que més crida l'atenció és la gran quantitat de grups que hi han. Grups que porten tocant davant 100 o 200 persones com a molt des de fa més de 10 anys i segueixen tocant i fent cançons, perseguint la creativitat com a principal objectiu. A la gent li encanta la música, està ple de sales de concerts, teatres de totes les capacitats i sales per assajar. Els artistes són decidits i no es queixen massa. Tenen un circuit de sales (boliches, diuen allà) perfectament establert i mitjans de comunicació que cobreixen l'actualitat local. En fi, una ciutat ideal per a l'experiència gratificant, que, si tot va bé, començarà d'ací 17 dies... Bona nit.
PS: Entreu en www.myspace.com/etlosproblems i voreu: Montevideo rocks!

"Per favor, ix gatejant per la finestra"

Això és una frase que m'ha conduit a una certesa. És el títol d'una cançoneta de Bob Dylan. No la coneixia (l'univers del judeu segueix sent un mig enigma per a mi) i he sentit la versió que han fet els The Hold Steady i, mare meua, com sona... Ja sé com vull que sone el disc. Vull que sone com eixa cançó. L'heu de sentir. Està en la BSO de "I'm Not There", una peli que han fet sobre Bob Dylan i que ixen molts actors fent d'ell: Richard Gere, Cate Blanchett... Però com sona la cançó. Ja sols queden 19 dies. Conseguirem sonar aixina? Bona nit.

El Gran Carnaval

El Carnaval ja està ací. La oligofrènia i la desmesura comença a apoderar-se de la ciutat. Quasi imperceptiblement, la ciutat va omplint-se de llums artificials i comence a vore a gent disfressada amb faldes, monyos, blusons i peinetes... Me'n recorde que, de nano, El Carnaval m'encantava. Era una oportunitat de passar dies fora de casa, amb els amics que venien del poble. Eren dies de rises i més rises... Però ara no el suporte. No suporte coexistir amb El Carnaval.
És per això que ara recorde que, gràcies a l'experiència gratificant, d'ací a 20 dies, quan El Carnaval s'apodere de València i no es puga viure en esta ciutat que tant vull, El Cor Brutal i jo estarém a més de 10.000 kilòmetres d'ací i tornarem quan El Carnaval siga només una mala ressaca.

"La possibilitat de viure comença en la mirada de l'altre"

Comence el bloc amb una cita de Houellebecq. Ell i Murakami m'acompanyen pels matins. Són matins distrets, intensos, plens de certeses. Surt al carrer sol -excepte els matins que m'alce acompanyat, quin plaer- i adormiscat. La neurona que conserve es centra en la lectura mentres viatge plantat, al fons del 89. Segueix llegint quan baixe i camine un parell de minuts més. Recorre pàgines d'histories personals i envia informació privilegiada al meu cervell i al meu cor mentres espere el 81. Segueix fins que arriba el bus i puge. En eixe moment tanque el llibre, el guarde en el maletí i entre en contacte amb la realitat que m'envolta: la gent adormida, el dia que desperta, els nanos que en no res entraran en classe i, enmig de tot, una dolça tremolor que em recorda, justetament hui, que només falten 22 dies per creuar l'oceà.

Comence el bloc amb una cita de Houellebecq i una voluntat pura i ferma de fer-te particip de l'experiència gratificant. Benvinguda. Benvingut.