A primera hora el matí, els que quedem per ací (Fausto, Juanjo, Pedro i jo) hem anat a llavar la roba bruta i després unes poques compres: camises country i llibres. Després, a Sondor a seguir mesclant. D'acord amb el nostre ritme, la mescla està anant a una marxeta excel·lent, gràcies en gran part al figura de Gustavo, l'enginyer de so, sempre prenent mate. Hem finiquitat -a falta d'algun retoc de demà- tres cançonetes: l'animal, el joc de demanar i el nostre pa de cada dia. Sonen molt bé: càlides, amables i amb temperament. El fet d'haver-les assajat tant mos deixa més clar la part de la mescla. Sabem exactament com tenen que sonar, aixina que sols es tracta d'encertar amb els volums i reparar en algun detallet d'equalització. Ja per la nit, hem anat a La Ronda i hem tornat a buidar les resserves. Ja arrivem i els del lloc mos diuen: "ustedes son los que beben ron, no?". Demà atacaré jo assoletes el signe dels temps -de les més complicades, hem ficat milers de cors i hem experimentat de valent- donat que Pedro se'n va amb Faustet i Juanjet a conquerir Buenos Aires. Demà vos conte. Bona nit.
