Dia 9 de l'experiència gratificant - dimarts 25

Açò va cara avant! Hui hem mesclat el signe dels temps, deixeu que les dónes s'acosten a mi i el cant del consol. Hem aconseguit donar-li a cada cançó la seua història. El Signe sona pop i vitaliste a més no poder, Deixeu és íntima i té una dinàmica impressionant amb els cors del final. I El Cant ha quedat aborronadora, senzilla i directa... I poc més que contar. Estic tot el dia clavat en l'estudi. Hui la sessió ha segut de 10 a 22 hores, sols hem eixit una horeta Nico i jo a dinar (peix! hem menjat peix!) i s'estava genial en la terrasseta al solet... Ara vos escric des de casa Nico. Com que estos estan destrossant Buenos Aires i m'he quedat sol, dormiré a casa Nico hui i demà. És un barri tranquil -Cordón, es diu- i està immers en la zona universitària. Nico viu amb Gabi, la seua xica. És d'un poble anomenat Chuy que té una meitat en Uruguai i l'altra meitat en Brasil i té la major població palestina d'amèrica latina. Hem xarrat de moltes coses (el conflicte en orient pròxim i com es viu per ací, els moviments migratoris, el mal que estan fent els EUA en esta part del món, el present i futur d'Uruguai) i mos ha quedat un mig pesar de que tot això és el signe dels temps que vivim, però que hi ha que seguir bregant per ser feliç i fer feliç a la gent que mos rodeja... Conclusió: a viure s'ha dit, no ho deixem per demà. Bona nit.
PD: Va por ti, Rafael. Gracias por todo.