Dia 11 de l'experiència gratificant - dijous 27

Les mescles quasi s'han acabat! Hem començat un poc més tardet, al voltant de les 11 i mitja, que Gustavo tenia un encàrrec que finiquitar. Només arribar mos ha visitat Mandrake (pseudònim artístic d'Alberto Wolf) que és un grandíssim escriptor i músic (és el lider de Los Terapeutas) i que va aconseguir un enorme èxit amb Amor Profundo, interpretada per Jaime Roos. Ha estat recordant batalletes amb Gustavo hi ha segut molt divertit. Hem començat amb valència eres una puta i la veritat és que ha quedat molt pop. Té força i caràcter, sense deixar de ser una cançó d'amor. Després de dinar -uns sanuitxets, que duiem una marxeta...- hem atacat l'última cançó: l'himne regeneracional. Mos ha costat una bona estona, però quan han arribat Juanjo, Fausto i Pedro de Buenos Aires allà les huit de la vesprà ja la haviem acabat. Crec que hem aconseguit un altre hit, però això ho heu de dir vosaltres. A última hora hem escoltat el set acústic del dissabte passat i hem triat les preses correctes. Hi han 14 en total. No es pot dir que hem desaprofitat el temps.
Després Nico se n'ha anat a casa que estava cansaet. Nosaltres hem anat a l'hostal, mos hem pegat una duxeta i hem anat al Bacacai a sopar. És un bar antic, bonico i molt elegant. Les finestres donen al teatre Solís, que és una preciositat. Hem fet balanç de les quasi dues setmanes que portem per ací i les conclusions han segut molt gratificants. En acabar, a La Ronda a fer-mos uns quans ron&cola. Demà revisaré totes les mescles del disc amb Pedro i mesclarem el set acústic del dissabte. La feina està a puntet d'acabar-se i en un tres i no res tornem a València. Aprofitarem lo que mos queda, això és segur. Bona nit, arreu del món.