Comence el bloc amb una cita de Houellebecq. Ell i Murakami m'acompanyen pels matins. Són matins distrets, intensos, plens de certeses. Surt al carrer sol -excepte els matins que m'alce acompanyat, quin plaer- i adormiscat. La neurona que conserve es centra en la lectura mentres viatge plantat, al fons del 89. Segueix llegint quan baixe i camine un parell de minuts més. Recorre pàgines d'histories personals i envia informació privilegiada al meu cervell i al meu cor mentres espere el 81. Segueix fins que arriba el bus i puge. En eixe moment tanque el llibre, el guarde en el maletí i entre en contacte amb la realitat que m'envolta: la gent adormida, el dia que desperta, els nanos que en no res entraran en classe i, enmig de tot, una dolça tremolor que em recorda, justetament hui, que només falten 22 dies per creuar l'oceà.Comence el bloc amb una cita de Houellebecq i una voluntat pura i ferma de fer-te particip de l'experiència gratificant. Benvinguda. Benvingut.
