A primera hora el matí, els que quedem per ací (Fausto, Juanjo, Pedro i jo) hem anat a llavar la roba bruta i després unes poques compres: camises country i llibres. Després, a Sondor a seguir mesclant. D'acord amb el nostre ritme, la mescla està anant a una marxeta excel·lent, gràcies en gran part al figura de Gustavo, l'enginyer de so, sempre prenent mate. Hem finiquitat -a falta d'algun retoc de demà- tres cançonetes: l'animal, el joc de demanar i el nostre pa de cada dia. Sonen molt bé: càlides, amables i amb temperament. El fet d'haver-les assajat tant mos deixa més clar la part de la mescla. Sabem exactament com tenen que sonar, aixina que sols es tracta d'encertar amb els volums i reparar en algun detallet d'equalització. Ja per la nit, hem anat a La Ronda i hem tornat a buidar les resserves. Ja arrivem i els del lloc mos diuen: "ustedes son los que beben ron, no?". Demà atacaré jo assoletes el signe dels temps -de les més complicades, hem ficat milers de cors i hem experimentat de valent- donat que Pedro se'n va amb Faustet i Juanjet a conquerir Buenos Aires. Demà vos conte. Bona nit.
9 comentaris:
Por cierto, que no lloréis por lo de Dylan, que para recibir el verano podremos disfrutar de él en unos... 10 bolitos!!!
Mo.
jeei primo... retorne a l'activitat virtual després de cinc dies de desconexió i teniu material per parar un carro. Cabrons que he tingut que llegir més que en un prospecte de supositoris per a poder ficar-me al dia. Al hemisferi Austral deuen estar "austral's ous de vosaltres", que feu més hores que el xapista de Manzinger Z (Landete, tu saps que açò és pura enveja). No et deixes ningun record a les butxaques i amaga-l's be a la caixa grisa que alguns teniu per cervell (la meua em sembla que és translúcida), i ja els trauràs una d'eixes nits en les que no podem xarrar més per què és físicament impossible.
PROSTATA: Lo del fotògraf deu de ser parkinson no? o no em fotes que torna a estar de moda el cine dogma? Una forta abraçada de Miquel/CuldeSac/Capità Carpio.
Bueno no me conocéis pero simplemente soy una ardillita más que sigue muy pero que muy de cerca vuestro trabajo. En Montevideo me han contado que estáis llendo al (te) Ronda(re morena) y al Don (tres tristes) Trigo. ¿Por qu(i)e(n) será?.
En fín como admirador de vuestro trabajo sobre todo
del percusionista a la par que multibaterista mi más sincera enhorabuena o no.
Manuel lo siento por el mechero pero no se donde acabó así que si quieres fuego ya sabes por donde tienes que pasar y tu Nicolas para mejorar ese acento gallego mejor te vienes también y nos tocas el bajo o la baja o lo que tú quieras que yo te dejo. Pues nada que si eso nos llamamos. Auu!
El Ardilla (trutupa)
hey anonimo ardillita... tocame la poronga rioplatense tu a mi
Ié cul de saquet! M'agrada molt llegir-te cap per avall... Que sàpies que ja he tastat el malbec. Tens raó, recollons. O si puc dur-te algo cap allà. Cuida't.
Ardillita ardillita... Quizás te interese saber que ya hemos mezclado 6 temas en dos días... Y que Hugo Fattoruso comentó que le agradaba el toque de nuestro baterista.
Moniblue! Es eso verdaaaad? Zimmerman en la península? ¿Sabes los días?
Primo no m'agrada donar-te'n noticies desagradables quan estàs cap per avall, encara que supose que això serà bò per al reg sanguini, però com a esponja cinèfila que eres imagine que serà important per tu saber que ahir van soterrar a Rafael Azcona. L'home, com no podia ser d'un altra forma, va morir amb la ironia habitual als seus guions, ni més ni menys que un diumenge de resurrecció. Em semblaba que t'interesaria saber-ho. Ale aneu espaiet i no feu malicies.
PROSTATA: He vist a Juanlu, i ja és palpable que duu més tatuatges que el Mortensen a "Promesas del Este".
Ai Capità Càrpio, què mal em sap... Crec que sols es pot dir: GRÀCIES RAFAEL PERO TOT LO QUE MOS HAS DONAT. El vi de hui va per tu.
PROSTATA: sempre se'n van els millors.
Publica un comentari a l'entrada