"Per favor, ix gatejant per la finestra"

Això és una frase que m'ha conduit a una certesa. És el títol d'una cançoneta de Bob Dylan. No la coneixia (l'univers del judeu segueix sent un mig enigma per a mi) i he sentit la versió que han fet els The Hold Steady i, mare meua, com sona... Ja sé com vull que sone el disc. Vull que sone com eixa cançó. L'heu de sentir. Està en la BSO de "I'm Not There", una peli que han fet sobre Bob Dylan i que ixen molts actors fent d'ell: Richard Gere, Cate Blanchett... Però com sona la cançó. Ja sols queden 19 dies. Conseguirem sonar aixina? Bona nit.

El Gran Carnaval

El Carnaval ja està ací. La oligofrènia i la desmesura comença a apoderar-se de la ciutat. Quasi imperceptiblement, la ciutat va omplint-se de llums artificials i comence a vore a gent disfressada amb faldes, monyos, blusons i peinetes... Me'n recorde que, de nano, El Carnaval m'encantava. Era una oportunitat de passar dies fora de casa, amb els amics que venien del poble. Eren dies de rises i més rises... Però ara no el suporte. No suporte coexistir amb El Carnaval.
És per això que ara recorde que, gràcies a l'experiència gratificant, d'ací a 20 dies, quan El Carnaval s'apodere de València i no es puga viure en esta ciutat que tant vull, El Cor Brutal i jo estarém a més de 10.000 kilòmetres d'ací i tornarem quan El Carnaval siga només una mala ressaca.

"La possibilitat de viure comença en la mirada de l'altre"

Comence el bloc amb una cita de Houellebecq. Ell i Murakami m'acompanyen pels matins. Són matins distrets, intensos, plens de certeses. Surt al carrer sol -excepte els matins que m'alce acompanyat, quin plaer- i adormiscat. La neurona que conserve es centra en la lectura mentres viatge plantat, al fons del 89. Segueix llegint quan baixe i camine un parell de minuts més. Recorre pàgines d'histories personals i envia informació privilegiada al meu cervell i al meu cor mentres espere el 81. Segueix fins que arriba el bus i puge. En eixe moment tanque el llibre, el guarde en el maletí i entre en contacte amb la realitat que m'envolta: la gent adormida, el dia que desperta, els nanos que en no res entraran en classe i, enmig de tot, una dolça tremolor que em recorda, justetament hui, que només falten 22 dies per creuar l'oceà.

Comence el bloc amb una cita de Houellebecq i una voluntat pura i ferma de fer-te particip de l'experiència gratificant. Benvinguda. Benvingut.