PROVA

Bon dia,

bla vla blablablaaa

Dia 13 de l'experiència gratificant - dissabte 29

Açò ja s'acaba. Demà agarrem l'avió cap a Madrid... Estem en l'hostal. Ara són les 21:00 i estem esperant que Faust trobe el batidor pa fer-se el monyo. Pedro ha dormit tot el dia i esta com un encissam. En un momentet anirem a casa de Superego (li diuen Ernesto, se m'havia oblidat dir-vos-ho) a fer un piscolabis i després a sopar a Don Trigo. Esta nit es l'última en esta ciutat.

Jo m'he alcat un poquet matí i he anat amb Nico a donar una volta per una fira molt xula que ara mateix no m'enrecorde com es diu però es pareix molt als mercadets que fiquen en València. He comprat alguns trellaets i després hem anat a l'estudi, on mos esperaven Juanjo, Pedro i Faustet. Gustavo mos ha donat els masters de la gravació (bieeeen!!) i mos hem despedit d'ell (ooooh!!!). Després hem anat a acomiadar a Juanjo a l'aeroport i hem tornat a l'hostal, on duguem una hora intentant que torne a València tot lo que va arribar.

Esta nit diguem fins després a Montevideo. Ha segut un plaer estar estos dies per ací, Moltes gràcies a totes i a tots per seguir-mos dia a dia i per deixar tots els comentaris. El dilluns vos escriuré des de Malilla contant-vos el final de l'experiència gratificant. Perdó, el final del principi, perquè açò acaba de començar. Bona nit.

Dia 12 de l'experiència gratificant - divendres 28

És oficial: ja hem acabat el disc!! Bo, sols falta masteritzar-lo, però ho farem este estiu, presumíblement en Nashville. Però això serà més avant... Hem arribat prompte a Sondor i hem repassat cançó a cançó, prenent nota de lo que hi havia que canviar. Deprés, a la una i mitja mos hem anat Pedro i jo, acompanyats de Nico i Faustet a Radio Sarandí a fer una nota (entrevista en uruguaià). La gent ha segut molt amable i estava ple de dones templaes. Podeu sentir l'entrevista en http://www.sarandi690.com.uy/programas_ver_ea.asp?idPrograma=20&ano=2008&mes=3&dia=28. Demà Gustavo mos respaldarà tot lo que hem gravat per tal d'endur-mos-ho a València. Després de dinar hem continuat fent els últims retocs en les mescles i hem mesclat la sessió acústica del dissabte passat, 14 temes més.

Per la nit hem fet el soparot de despedida en el Bacacay, Estavem quasi tots: Faustet, Juanjo, Nico, Gabi, Santiago, Juanma, Superego, Romina i jo. Sols han faltat Rafael i Gustavo, que tenia a la filla malalteta. Ha estat molt divertit i ara que acabem d'arribar a l'hostal, està fent-se de dia. Una nit més i a l'hemisferi nord. Tinc ganes de tornar i a l'hora no en tinc. No sé si m'enteneu. Bon dia.

Dia 11 de l'experiència gratificant - dijous 27

Les mescles quasi s'han acabat! Hem començat un poc més tardet, al voltant de les 11 i mitja, que Gustavo tenia un encàrrec que finiquitar. Només arribar mos ha visitat Mandrake (pseudònim artístic d'Alberto Wolf) que és un grandíssim escriptor i músic (és el lider de Los Terapeutas) i que va aconseguir un enorme èxit amb Amor Profundo, interpretada per Jaime Roos. Ha estat recordant batalletes amb Gustavo hi ha segut molt divertit. Hem començat amb valència eres una puta i la veritat és que ha quedat molt pop. Té força i caràcter, sense deixar de ser una cançó d'amor. Després de dinar -uns sanuitxets, que duiem una marxeta...- hem atacat l'última cançó: l'himne regeneracional. Mos ha costat una bona estona, però quan han arribat Juanjo, Fausto i Pedro de Buenos Aires allà les huit de la vesprà ja la haviem acabat. Crec que hem aconseguit un altre hit, però això ho heu de dir vosaltres. A última hora hem escoltat el set acústic del dissabte passat i hem triat les preses correctes. Hi han 14 en total. No es pot dir que hem desaprofitat el temps.

Després Nico se n'ha anat a casa que estava cansaet. Nosaltres hem anat a l'hostal, mos hem pegat una duxeta i hem anat al Bacacai a sopar. És un bar antic, bonico i molt elegant. Les finestres donen al teatre Solís, que és una preciositat. Hem fet balanç de les quasi dues setmanes que portem per ací i les conclusions han segut molt gratificants. En acabar, a La Ronda a fer-mos uns quans ron&cola. Demà revisaré totes les mescles del disc amb Pedro i mesclarem el set acústic del dissabte. La feina està a puntet d'acabar-se i en un tres i no res tornem a València. Aprofitarem lo que mos queda, això és segur. Bona nit, arreu del món.

Dia 10 de l'experiència gratificant - dimecres 26

Bon dia a totes i a tots. La mescla segueix mooolt bé. Hui hem començat un poc més tard, allà les 12, perquè Hugo Fattoruso -líder dels Shakers, el grup més famòs de l'història de l'Uruguai- estava mesclant unes cosetes. És un tipet molt amable i atent i de tant en tant s'acosta per l'estudi a sentir com va la mescla. Mentrestant, hem aprofitat per anar a la Emisora del Sur, depenent de l'estat, on Atitlio Macunaima m'ha entrevistat i hem estat xarrant una bona estona al voltant de les semblances i diferències entre Montevideo i València, el procés creatiu i els plans de futur. Ha estat molt divertit... Bo, hui hem meclat quan no saps lo que tens, símptomes i ja era hora. Quan no saps mos ha costat unes quantes hores: està plena de dinàmiques amb les guitarres i les veus, però al final ha quedat redona. Ideal per a punxar-la en El Roca o en La Caverna en l'anniversari d'algú. Símptomes i ja era hora han eixit de seguida: un hit de minut i mig per a ballar i una catarsi de feedback per començar el disc, respectivament.

Entre les dos cançons, vora les huit de la vesprà, hem fet un descanset i, mentres Gustavo es quedava a l'estudi revisant unes cosetes, Nico i jo hem anat a l'acte que celebrava els 37 anys de la creació del Frente Amplio, una organització que a principis del 70 es va crear per tal de juntar a tots els partits polítics d'esquerres de l'Uruguai i poder fer front als fachos (aixina anomenen els feixistes per ací) que portaven governant des de sempre. Els va costar 23 anys -4 legislatures i 15 anys de dictadura- però en el 2004 ho varen aconseguir. En l'acte estaven tots junts: socialistes, comunistes, ecologistes, democristians, trotskistes, marxistes, tupamaros (moviment radical armat contra el govern represor predictadura) i molts més. Estaven tots somrient, aplaudint i cantant a l'hora... S'ho immagineu ahí on vivim?

Eren quasi les 12 de la nit quan hem eixit de Sondor. Hem anat caminant fins a casa de Nico, parant en un parell de boliches i fent-mos uns ronets. Demà acabarem les últimes dues cançons i començarem a mesclar el set acústic que varem gravar el dissabte passat. Bona nit.

Dia 9 de l'experiència gratificant - dimarts 25

Açò va cara avant! Hui hem mesclat el signe dels temps, deixeu que les dónes s'acosten a mi i el cant del consol. Hem aconseguit donar-li a cada cançó la seua història. El Signe sona pop i vitaliste a més no poder, Deixeu és íntima i té una dinàmica impressionant amb els cors del final. I El Cant ha quedat aborronadora, senzilla i directa... I poc més que contar. Estic tot el dia clavat en l'estudi. Hui la sessió ha segut de 10 a 22 hores, sols hem eixit una horeta Nico i jo a dinar (peix! hem menjat peix!) i s'estava genial en la terrasseta al solet... Ara vos escric des de casa Nico. Com que estos estan destrossant Buenos Aires i m'he quedat sol, dormiré a casa Nico hui i demà. És un barri tranquil -Cordón, es diu- i està immers en la zona universitària. Nico viu amb Gabi, la seua xica. És d'un poble anomenat Chuy que té una meitat en Uruguai i l'altra meitat en Brasil i té la major població palestina d'amèrica latina. Hem xarrat de moltes coses (el conflicte en orient pròxim i com es viu per ací, els moviments migratoris, el mal que estan fent els EUA en esta part del món, el present i futur d'Uruguai) i mos ha quedat un mig pesar de que tot això és el signe dels temps que vivim, però que hi ha que seguir bregant per ser feliç i fer feliç a la gent que mos rodeja... Conclusió: a viure s'ha dit, no ho deixem per demà. Bona nit.
PD: Va por ti, Rafael. Gracias por todo.

Dia 8 de l'experiència gratificant - dilluns 24

A primera hora el matí, els que quedem per ací (Fausto, Juanjo, Pedro i jo) hem anat a llavar la roba bruta i després unes poques compres: camises country i llibres. Després, a Sondor a seguir mesclant. D'acord amb el nostre ritme, la mescla està anant a una marxeta excel·lent, gràcies en gran part al figura de Gustavo, l'enginyer de so, sempre prenent mate. Hem finiquitat -a falta d'algun retoc de demà- tres cançonetes: l'animal, el joc de demanar i el nostre pa de cada dia. Sonen molt bé: càlides, amables i amb temperament. El fet d'haver-les assajat tant mos deixa més clar la part de la mescla. Sabem exactament com tenen que sonar, aixina que sols es tracta d'encertar amb els volums i reparar en algun detallet d'equalització. Ja per la nit, hem anat a La Ronda i hem tornat a buidar les resserves. Ja arrivem i els del lloc mos diuen: "ustedes son los que beben ron, no?".

Demà atacaré jo assoletes el signe dels temps -de les més complicades, hem ficat milers de cors i hem experimentat de valent- donat que Pedro se'n va amb Faustet i Juanjet a conquerir Buenos Aires. Demà vos conte. Bona nit.

Dia 7 de l'experiència gratificant - diumenge 23

Hui, dia de relax. Han vingut a despestar-mos Andrés Mastràngelo i Nico i tots plegats hem acompanyat a Endi, Juanlu i Rafa a l'aeroport. Allí mos esperava Juanma, el segon tècnic de so, un altre tros de pa. Mos hem acomiadat molt sentimentalment però sense deixar escapar cap llàgrima i hem tornat a la ciutat, on hem dinat un asado (per enèssima vegada) i deprés mos hem fet una becadeta. Per la nit hem anat a vore Hit, una pel·lícula documental molt interessant que retracta la vida del poble uruguaià al llarg de dues dècades mitjançant les cançons pop que varen influir i marcar la seua societat. És de vore i admirar com la música pop (entesa com popular: pop, rock, cumbia, murga, etc) està tan arrelada dins la vida diaria de cadascun dels uruguais i uruguaies... El cinema és algo que trobem a faltar, esta setmana intentarem anar a vore alguna peli del 26 Festival Internacional de Cinema de l'Uruguai, que té una pinta genial.
Després hem pegat un mosset i prompte a l'hostal a dormir, que demà toornen les sessions diàries de 12 hores dins l'estudi.
Cuideu-vos i descanseu, que per d'això estan les vacances. Bona nit.

Dia 6 de l'experiència gratificant - dissabte 22

La jornada de hui passarà a la nostra història com la de "la marató": gravació, assaig i concert, tot el mateix dia. Anem per parts.
Este mati hem arribat a Sondor a les 10 hores amb la intenció de gravar més cançons en directe, aprofitant el temps que tenim resservat l'estudi. Mos hem ficat a la feina i hem gravat 12 més! Directament a la cinta, amb micròfons d'ambient quasi exclusivament, hem registrat: El Vals De La Distància, Cavalcagarem Tots Junts (de Will Oldham), El Temps De l'Odi s'ha Acabat (versió tropical), Com Pot Ser, Breu Tractat De Física i Astronomia, Marta (de Tom Waits), Els Més Grans, Conclusió, Benvingut Al Món Dels Homens, Vine Que Ja Ix El Sol (de M. Ward), El Fantasma Del Meu Ampli (de Slowblow) i El Somriure Del Món... Quasi res. A meitat de gravació mos ha entrevistat l'encarregat de la secció de música del periòdic més llegit a l'Uruguai, El País, i diu que el dimarts eixirem "a página completa"... La escanetjaré perque la veieu.
En acabar -la sessió de gravació ha durat 11 hores- mos hem anat directes a assajar a una sala que es lloga per hores i hi hem estat una assajant el repertori. Després en l'hostal mos hem pegat una duxeta i hem descansat un parell d'horetes.
I al voltant de les 3 del matí, ¡hem debutat en Montevideo! La veritat és que mos ha eixit prou bé. Hi havia prou gent en el BJ Bar -unes 150 persones- donat que este cap de semana es pont (ací es diu feriado). Hem tocat una horeta i quart i hem triomfat, vaja. Ja tenim alguns fans incondicionals en l'altra banda del món. Se mos ha oblidat d'agarrar la càmera, de l'estrés i el cansanci que duguem acumulat, aixina que no tenim fotos, però hi havia gent fent-ne, els les demanarem.
Hem eixit del BJ ja de dia. Mos hem fet l'última al costat de l'hostal i ara, al voltant de les 9 del matí, anem a gitar-mos. Quan mos alcem mos espera un dia de relax i acomiadaments de la meitat de la banda. Despús demà dilluns, entrarem a mesclar. Ja queda menys. Bon dia. Fins demà.

Dia 5 de l'experiència gratificant - divendres 21

Ja ho hem aconseguit! Hui hem acabat de gravar-ho tot! Bieeeen. Hem estat tot el dia gravant arreglets: percussions, cors, teclats, guitarretes... Anem tan bé de temps que demà mos dedicarem a gravar en directe en plan acustic més cançonetes...

Ja queda ben poc per acabar la primera part de l'experiència gratificant. Demà gravarem pel matí, assajarem per la vesprà i per la nit ¡debutem en Montevideo! Tenim concert en un bar molt xulo que es diu BJ BAR. És una festa que ha montat Nico: toquen un parell de bandes locals i després Senior + El Cor Brutal. Ja vos contaré...

Esta nit ha sigut una altra de ron i carbunclo. Molt divertida, però no tardarem en gitar-mos. Demà és l'ultim capítol de la primera part d'eixe fantàstic relat anomenat l'eperiència gratificant. Bona nit.

Dia 4 de l'experiència gratificant - dijous 20

Bona nit a totes i a tots. Els dies van passant i la feina feta ja va notant-se. Les cançons sonen cada vegada més concretes, senzilles i profundes. Hui han quedat gravades quasi totes les veus. M'he alçat fet un campeon i pel matí he cantat totes les cançons. Encara que no segueix agradant-me la meua veu, crec que ha quedat prou aseaet.
Per la vesprà, Pedro ha acabat de gravar tots el solos de guitarra i a últim hora hem fet un experiment superdivertit: mos hem ficat tots a l'hora en la sala degravació (Endi, Pedro, Juanlu, Rafa, Juanjo, Fausto i jo) i hem gravat els cors de El Signe Dels Temps creant un efecte molt divertit i encorajador. Per la nit hem sopat lleujeret i mos hem anat prompte a dormir. La Ronda, el bar on acabem totes les nits, estava tancat perquè estan tots veient a Bob Dylan, que ara mateix estarà tocant en Punta Del Este, a 50 km d'ací. I sí, mos l'hem perdut, no queden entrades ni en revenda.
Això es tot de moment, seguiu cuidant-vos i disfruteu d'estes vacances.

Dia 3 de l'experiència gratificant - dimecres 19

La partida està clara: hui hem gravat el grand piano, les guitarres que faltaven i algo de percussió. Endika s'ha lluit amb el Steinway & sons de 1916 i les cançons han guanyat en amplitud i riquesa sentimental. Ja ho sentireu. Després Pedro ha estat fent solos de guitarra com un descosit amb els Fender twinreverb i deluxe enxufats al mateix temps. A última hora, Rafaelet El Rey de la Percusión mos ha deleitat amb els shakers i la pandereta... Molt bé.
Hem eixit de l'estudi passades les 10 de la nit. Hem sopat en Santa Catalina i després hem deixat La Ronda sense ron. Ara, vora les 5 del matí anem a gitar-mos, demà seguirem asseant i lluint estes cançonetes que ja sabeu que són per a tots vosaltres i per a ningú més. Fins demà.

Dia 2 de l'experiència gratificant - dimarts 18

Ja ho em fet. Hui hem acabat de gravar totes les bases. Quasi d'una seguida, hem fet València Eres Una Puta, El Joc de Demanar, El Cant del Consol, Quan No Saps Lo Que tens, Ja Era Hora -èpica- i Sonata En La Major (esta jo assoletes). La sensació general és que està quedant de puta mare: sóna càlid, humà, antic i redó. I això que encara falten el grand piano, acústiques, percussions i veus. Al final, hem arreglat Deixeu Que Les Dones amb l'harmònica de Juanlu i un teclaet d'Endika.
Montevideo segueix tractant-mos amb excel·lència. Hui ha fet un airet del Riu de La Plata (que allí es consideraria "de llevant") molt agradable. En acabar -eren quasi les 10 de la nit- mos hem pegat un soparet lleujer -verduretes i peix- i mos hem fet uns ronets amb cola en La Ronda. Ara són les 3 del matí i quasi fa fresqueta. Demà començarem amb els arranjaments. Bona nit, gent del món.

Dia 1 de l'experiència gratificant - dilluns 17

Bona nit, xavaletes i xavalets. El primer dia d'enregistrament del disc ha anat de menys a més. Hem tingut la mala sort (després s'ha tornat bona) de coincidir en el temps i l'espai amb una d'eixes empresses destinades a pendre el pel a la gent... Total, que la companyia amb la que haviem acordat el backline, després d'arribar quasi 2 hores tard a l'estudi, han dut uns amplis FETS POLS. Twin reverbs amb sorolls i vibracions per totes bandes... Hem discutit una estoneta i, recolzats per Rafael Abal -l'amo de l'estudi- i amb l'ajuda de Nico, hem contractat una altra empresa que ha tardat 25 mninuts en dur uns amplis de puta mare i a les quatre de la vesprà mos hem ficat a provar i equalitzar i hem gravat 6 cançons en poc més de 2 hores, que no està res mal... Ja estan registrades les bases (bateria, guitarres, baix i teclats) de L'animal, Himne Regeneracional, El Signe Dels Temps, El Nostre Pa De Cada dia, Deixeu Que Les Dones s'acosten A Mi i Simptomes. Han quedat molt bé, crec.

A les huit i pico hem eixit extenuats de Sondor. Mos hem pegat un duxeta -hem suat com cabrons- i hem anat a sopar al Bacacai, en front del teatre Solís. Superego mos ha convidat a uns xivitos i hem celebrat l'anniversari d'Endika, La Perla De Marxalenes.

Estos ja estan gitant-se. Demà rematarem la faena. Bona nit. Vos trobem a faltar.

Diumenge 16: Montevideo Mon Amour

Ja em arribat. Després de quasi 17 hores ja estem en Montevideo. La ciutat mos rep exactament com ho haguera fet València en un diumenge de setembre: amb calor, molta humitat i la gent caminant plàcidament pels carrers. Nico mos ha arreplegat en l'aeroport, hem anat amb furgoneta a l'hastal i hem deixat els bàrtuls (6 guitarres, 7 borses i 1 portàtil) i hem donat una volta, comprant algo pel mercaet i pegant-mos una bona fartera (açò serà una constant). Per la vesprà, mentres Faustet i Nico han anat a arreplegar a Juanjo a l'aeroport, hem donat una volta pel malecón, que és on la ciutat besa el Mar de la Plata i hem vist com la gent peixcava, festejava i xarrava animàdament.

Ja de nit, hem parat en La Otra Ronda -una espècie de Rocafull en l'altra banda del món- i hem sopat amb Superego i la seua xica i mos hem gitat ben prompte. A reservar forces pa demà, on començarà la gravació A hores d'ara tot està tranquil en l'hostal i escric estes línies mentres El Cor Brutal dorm i carrega piles. Estem un poc nerviosets. Bona nit a totes i a tots.

Els primos se'n van demà!

Bon dia a totes i a tots. Ja sols queda un dia. Demà allà les quater de la vesprà Faustet, Rafeta, El Pelut, Pedro, Endi i jo anirem en furgoneta fins a Barajas. Agarrarem l'avió quasi a la una de la nit i en un tres i no res mos plantarem cap per avall en l'hemisferi sud. Arribarem a les 9 i mitja del matí a Montevideo. Nico i Andrés Mastràngelo mos esperaran en l'aeroport. D'allí al Che Lagarto (és bonico, eh, BadiaMirFabra?) a deixar bàrtuls i a descansar i per la vesprà arreplegar a Juanjet i volteta a la ciutat. A agarrar forces perquè al sant demà pel matí comença l'enregistrament de l'experiència gratificant.

Esta nit estarem de despedida, de concert en concert -Standstill en El Loco i Mr. Vértigo en el Wahwah- aixina que a vore si mos veiem i mos fem la darrera junts. Abraços a totes i a tots.

Es pot fer

Ja només queden 6 dies per agarrar l'avió i creuar l'oceà i segueix pensant que es pot fer: podem derrotar els feixistes. Hem d'amar, viure, disfrutar de lo que fem, buscar noves motivacions, ser oberts i comfiar en la raça humana... i sobre tot: votar. No es quedeu en casa. Oblideuse del carnaval que ha començat a anegar la ciutat. Mudeu-se, eixiu al carrer, aneu on vos toque i voteu. Sé que la classe política quasi majoritàriament és gris, avorrida, falsa i poc de fiar. Potser siga com diu Luis: se trata de elegir entre la gripe y la peste. Però aixina i tot val la pena fer-ho: voteu.
Açò que he escrit no és una ordre. Ni un consell. És una pregaria. Més tard, un poc abans de la mitjanit sabrem com queda tot açò. Fins demà.

Apunts al voltant de La Montevideada.

Ja és dilluns i la rutina mana. Quan la tenim mos incomoda, però la trobem a faltar quan el dia a dia és caòtic, incert, circumstancial. És dilluns pel matí i escric estes línies des de classe. Els nanos estan al pati i d'ací a 10 minuts tornaran a entrar per la porta. En este temps que em queda aprofite per a donar-vos les gràcies a tots els que vareu vindre el dissabte al Black Note. Nosaltres cinc ho varem disfrutar de tot cor... El dissabte hi havia calor, tendressa i una certa voluntat surant per l'aire que es materialitzava en els ulls de la gent com diguent "aneu i feu-ho de puta mare". I això farem. D'ací a dues setmanes exactament, quan estem en l'estudi, amb les guitarres penjades, els auriculars ficats, tots al voltant de la bateria i comence a fer-se realitat sonora l'experiència gratificant, en eixe moment, 2 microsegons abans de començar a enregistrar Ja Era Hora, l'agraïment que ara mateix sentim travessarà l'oceà i s'allotjarà en cada una de les vostres mans i sabreu que TOTS estem fent açò possible. Gràcies.

Montevideo Rocks!

Montevideo és la capital més austral d'Amèrica. Té una població de poc més d'un milió d'habitants, més o manco com València. Els carrers són amples i les caixes baixetes (és extrany vore més de 4 altaries). És coneguda com la ciutat dels terrats. La gent és amable, tranquila i amb ganes d'experimentar coses noves. Una de les coses a nivell musical que més crida l'atenció és la gran quantitat de grups que hi han. Grups que porten tocant davant 100 o 200 persones com a molt des de fa més de 10 anys i segueixen tocant i fent cançons, perseguint la creativitat com a principal objectiu. A la gent li encanta la música, està ple de sales de concerts, teatres de totes les capacitats i sales per assajar. Els artistes són decidits i no es queixen massa. Tenen un circuit de sales (boliches, diuen allà) perfectament establert i mitjans de comunicació que cobreixen l'actualitat local. En fi, una ciutat ideal per a l'experiència gratificant, que, si tot va bé, començarà d'ací 17 dies... Bona nit.
PS: Entreu en www.myspace.com/etlosproblems i voreu: Montevideo rocks!

"Per favor, ix gatejant per la finestra"

Això és una frase que m'ha conduit a una certesa. És el títol d'una cançoneta de Bob Dylan. No la coneixia (l'univers del judeu segueix sent un mig enigma per a mi) i he sentit la versió que han fet els The Hold Steady i, mare meua, com sona... Ja sé com vull que sone el disc. Vull que sone com eixa cançó. L'heu de sentir. Està en la BSO de "I'm Not There", una peli que han fet sobre Bob Dylan i que ixen molts actors fent d'ell: Richard Gere, Cate Blanchett... Però com sona la cançó. Ja sols queden 19 dies. Conseguirem sonar aixina? Bona nit.

El Gran Carnaval

El Carnaval ja està ací. La oligofrènia i la desmesura comença a apoderar-se de la ciutat. Quasi imperceptiblement, la ciutat va omplint-se de llums artificials i comence a vore a gent disfressada amb faldes, monyos, blusons i peinetes... Me'n recorde que, de nano, El Carnaval m'encantava. Era una oportunitat de passar dies fora de casa, amb els amics que venien del poble. Eren dies de rises i més rises... Però ara no el suporte. No suporte coexistir amb El Carnaval.
És per això que ara recorde que, gràcies a l'experiència gratificant, d'ací a 20 dies, quan El Carnaval s'apodere de València i no es puga viure en esta ciutat que tant vull, El Cor Brutal i jo estarém a més de 10.000 kilòmetres d'ací i tornarem quan El Carnaval siga només una mala ressaca.

"La possibilitat de viure comença en la mirada de l'altre"

Comence el bloc amb una cita de Houellebecq. Ell i Murakami m'acompanyen pels matins. Són matins distrets, intensos, plens de certeses. Surt al carrer sol -excepte els matins que m'alce acompanyat, quin plaer- i adormiscat. La neurona que conserve es centra en la lectura mentres viatge plantat, al fons del 89. Segueix llegint quan baixe i camine un parell de minuts més. Recorre pàgines d'histories personals i envia informació privilegiada al meu cervell i al meu cor mentres espere el 81. Segueix fins que arriba el bus i puge. En eixe moment tanque el llibre, el guarde en el maletí i entre en contacte amb la realitat que m'envolta: la gent adormida, el dia que desperta, els nanos que en no res entraran en classe i, enmig de tot, una dolça tremolor que em recorda, justetament hui, que només falten 22 dies per creuar l'oceà.

Comence el bloc amb una cita de Houellebecq i una voluntat pura i ferma de fer-te particip de l'experiència gratificant. Benvinguda. Benvingut.